A l’escala hi ha una reunió. La dona del tercer segona no sol assistir a aquestes reunions però avui creu que hi ha de ser; per això ha hagut de plegar abans del súper on treballa. Ha d’explicar una cosa important a les veïnes i veïns. Ha de demanar un favor incòmode, difícil de concedir. Un favor relacionat amb l’estigma que arrosseguen les persones amb alguna malaltia mental.

La dona del tercer segona és un monòleg.  Després de les alegries que ens va donar La Lleugeresa i altres cançons, proposem espectacle en què tornem a confiar en bona part de l’equip que el va fer possible. I en aquest cas, és l’Àurea Márquez qui protagonitza la història d’una dona de cinquanta anys, carnissera de professió, que viu amb el seu fill, i avui s’explica davant de la seva comunitat de veïns. Explica un fet relacionat amb les malalties mentals i amb l’estigma que arrosseguen les persones que en pateixen alguna.

La dona del tercer segona ens fa preguntes, preguntes potser sense resposta, i ens explica una història que ens atrapa i no ens deixa.