Els ocells d’Aristòfanes va estrenar-se l’any 414 a.C. La comèdia explica la historia de dos atenencs adinerats que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, abandonen el món dels humans i convencen els ocells de crear una nova civilització. La democràcia atenenca no ha complert encara cinquanta anys i Aristòfanes ja denuncia aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals.

2500 anys després d’aquella estrena, La Calòrica revisita Els ocells per estudiar els mecanismes emocionals que fan funcionar el populisme neo-liberal i qüestionar-se els motius del seu auge a l’esfera internacional. Què hem fet nosaltres per aturar el populisme? Fins a quin punt som impermeables als seus eslògans contundents? Què queda de realment democràtic a les democràcies occidentals?

En aquest espectacle La Calòrica extreu el màxim potencial còmic dels seus components per crear una comèdia majúscula, excessiva, de vegades insuportable. Una comèdia que fa parlar els ocells i converteix els líders polítics en DJ messiànics. Una comèdia on l’humor més negre i absurd es posa al servei del discurs més polític. Una comèdia eclèctica que dinamita qualsevol eix de coordenades que pugui intentar fer servir l’espectador per classificar-la.