A la Paula i a en Pere les coses mai no els han sortit com esperaven. La Paula, mare soltera, sense recursos econòmics, ha trobat en el tràfic de pastilles i alguns robatoris ‘sense importància’ la manera de sobreviure en un món cada vegada més salvatge. En Pere, per la seva banda, un empresari amb cert èxit, només sap relacionar-se de manera nociva amb les seves parelles, i ell sempre n’és el responsable, per controlador, per gelós, per obsessiu…

Una nit freda de febrer, es coneixen en un descampat per fer un intercanvi de substàncies i allà, enmig d’aquell negoci, tenen una visió, una epifania: muntaran una empresa junts. Una empresa per organitzar festes personalitzades. Festes temàtiques. Una festa feta a mida pot ser una bona manera de fer feliç a la gent. Felicitat = diners.

Ell té contactes i idees, i ella té molt bona voluntat i sap guanyar-se a tothom. L’empresa, també serà el catalitzador per començar a viure la vida d’una manera més sana, per fer realitat d’una vegada per totes, les bones intencions de cadascú.

I aquesta nit, per fi, és el gran esdeveniment, han muntat una gran festa catalana, i tot just falten poques hores perquè arribin els clients. Uns clients molt importants, amb molt de poder. Avui res no pot sortir malament. Mentre repassen amb els figurants cada entrada i sortida, els balls, les actuacions, la cançó d’aniversari, mentre revisen cada detall perquè tot surti a la perfecció, un missatge innocent farà que el que havia de ser una festa apoteòsica, amagui una venjança que ningú no s’esperava.

El camí de l’infern està empedrat de bones intencions.