TEATRE

Dilluns 28 de juny, 21.30

Espai: Amfiteatre

Duració: 90 min

Preu: 25€

ENTRADES EXHAURIDES

Intèrprets: Peyu
Direcció: Juan Roura
Ajudant de direcció: Albert Sayós
Guió: Peyu / Joan Roura
Disseny de llum:  Dani Tort
Espai sonor: Oriol Baulenas
Coordinació tècnica: Logística de Guerrilla
Mecanismes escènics: Agustí Rovira
Producció: El Corral 

COMPARTEIX AQUESTA PÀGINA

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on linkedin
Share on email

Per no buscar-se més merders dels que té, en Peyu posa en escena un clàssic de la literatura castellana: El gallardo español, de Miguel de Cervantes. Un espectacle íntegrament en castellà i en el qual el conflicte entre moros i cristians serveix d’excusa per explicar una història d’amor prohibit. Peyu es carrega tot el pes de l’obra a l’esquena i interpreta tots els personatges.  

Qui no entengui l’espectacle o estigui encuriosit per aclarir com s’ha gestat aquesta posada en escena, pot quedar-se al posterior Col·loqui en el qual en Peyu, molt amablement, contestarà les preguntes del públic. 

Un no és més intel·ligent ni més tonto per anar o no anar al teatre, però sí que és veritat que al que hi va, almenys li dóna una aparença de persona culta. Si anar al teatre ja et dóna una certa categoria intel·lectual, quedar-te al posterior col·loqui, t’envia directament a dalt de tot de la piràmide dels erudits. Quedar-vos al Col·loqui us farà més cultes i més dignes. 

10 anys més tard de l’estrena de Jo tinc un amic que… (2009), en Peyu presenta el seu quart espectacle en solitari i torna a apostar pel que ha apostat sempre: allunyar-se de l’standup comedy i descol·locar al públic des del minut zero. Els que ja han assistit a espectacles anteriors com Planeta iNeptú (2012) o iTime (2015) saben que en Peyu se sent còmode vehiculant l’humor a través d’una dramatúrgia i d’un format molt més a prop del teatre que del monòleg televisiu.

Deu anys de teatre que combinats amb les seves aparicions en ràdio i televisió han anat definint un segell propi. Alguns l’han comparat amb Capri pel to sorneguer, altres l’etiqueten amb allò que en diuen el “català emprenyat”. El que és segur és que tothom l’identifica amb un estil i una manera de fer que s’han acabat convertint en la seva marca.

El Gallardo español – Col·loqui neix en la confluència de dos moments que s’han trobat oportunament. D’un costat, la situació d’opressió constant en un Estat on cada vegada es posa més en dubte la llibertat d’expressió i on es persegueixen idees i col·lectius com si ens trobéssim altre cop en una dictadura i, de l’altre costat, la maduresa d’en Peyu com a humorista.